“Ultramemia” no és només un disc, és una bufetada de realitat que, curiosament, sembla més vigent avui que fa gairebé trenta anys. Després de l'èxit massiu d'"Armas bajo la manta", Def Con Dos va fer un pas cap a un so més industrial, fosc i pesat, consolidant el seu "Esquadró d'Assalt" sonor.

El terme "Ultramemia" defineix un estat d'estupidesa col·lectiva induïda pel consum i els mitjans de comunicació. Un concepte gairebé profètic si pensem en l‟era actual de les xarxes socials.

És un disc dens on les guitarres de J. Al-Ándalus cobren un protagonisme brutal, barrejant-se amb samples i l'inconfusible joc de veus de Strawberry i companyia.

Destaquen talls com l'homònim 'Ultramemia', la crítica social de 'Que no te cojan' o la sempre polèmica 'Trabajando para Dios'.

És un àlbum imprescindible per entendre l'evolució del rock i el hip-hop en castellà. Un treball on la ironia mordaç i el nihilisme es converteixen en eines de resistència. En format vinil, especialment amb aquesta estètica minimalista en blanc i negre, es converteix en una peça de col·leccionista que crida actitud pels quatre costats.