“Hulahop” va segellar la transició definitiva de Mercromina des del rock alternatiu post-Surfin' Bichos del seu primer treball al pop sense embuts que van practicar a partir de llavors. El grup buscava ampliar el vocabulari musical, per això el disc no té prejudicis a l'hora d'integrar elements sonors de diferents branques. Tot i que les guitarres distorsionades -endèmiques dels temps- encarnen un paper fonamental al disc, el paisatge vaporós de sintetitzadors i de cordes reverberades a 'Japón' i 'Sobre una nube' posen en valor les influències dream-pop del grup. Alhora, els lleugers arranjaments acústics de 'Pequeña Depresión' i 'Rayos Uva' recullen la sintonia emocional del 'pop de càmera' que llavors conquistava l'escena underground del Regne Unit. Un àlbum que incideix en composicions sòlides, amb estructures més convencionals que aconsegueixen resultar, de forma paradoxal, d'entre les més interessants en la carrera del grup. 'En un mundo tan pequeño', tema estàndard del disc cantat a duo per Joaquín Pascual i María Ángeles Martínez, continua sent avui dia un himne per a la generació que va veure créixer la música independent nacional. Tot a “Hulahop” sembla gaudir d'una naturalesa idiosincràtica del seu temps, encapsulat en una escena que el mateix àlbum va contribuir a crear.