Al món de contrastos que s'aprecia a “Neu Om” apareixen avantguarda, experimentació i folklore. Referències a una mena de realisme màgic càntabre amb passatges subjugants de metafísica humana. Un diàleg entre textures sintètiques i orgàniques que tan aviat planteja una veu processada completament actual amb detalls de corda i piano. Melodies misterioses que troben una neomística que embruixa amb la seva bellesa tensa. Un àlbum que és una declaració d'intencions i que sembla una obra definitiva en lloc de d'un debut.

La música d'Amanda Mur subjuga el cor, bressola l'oïda i habita un univers radicalment propi que s'obre pas a pas, ple de misteri i emoció.