En una època en què tot sembla col·lapsar, les intel·ligències artificials dominen cada cop més espais i la música es converteix en un producte de consum programat, Estraño Weys tornen a la càrrega fidels a la seva manera de fer les coses, de construir el so i de posicionar-se.

"Les abelles palmen però els pàjarus encara canten" és una declaració d'intencions i, sobretot, un nou viatge a una cova inexplorada per extreure'n el que sigui que hagi amagat, sense preocupar-se de si són diamants o carbó. El resultat, com sempre, és pura artesania. Un collage de llum i foscor honest i sense artificis.