"Nekkuja" és un lloc perquè els sentiments més càlids i dolços d'Herlop surtin a la superfície i travessen la capa superior del terra. Ella descriu el disc com una manera de buscar i afirmar la llum interior, i és sens dubte la seva obra més brillant i pop fins ara. Els tocs experimentals i futuristes que alimentaven "Pripyat" encara hi són presents, però beneïts amb un nivell de positivitat que costa trobar en una escena tan fascinada per la foscor i la malenconia.