Aconseguir triomfar al món de la música està a l'abast de no gaires. Costa molt perquè mai no és fàcil, sobretot si parlem del grapat que arriben a perdurar en el temps.

Arribar a ser una llegenda només està a l'abast d'uns quants elegits entre tots ells, i per assolir aquest estatus necessiten dècades de treball dur, èxits inqüestionables i col·locar el seu nom en un lloc que, des del no-res, és molt més que meritori assolir.

Però aconseguir això a Espanya sent una dona, solista i portada al món per una altra llegenda sense discussió, Lola Flores, només n'hi ha una: Rosario. Cap dels seus discos ha tingut el seu cognom plasmat a la portada, tan fàcil que hagués estat al principi. Però això és una cosa que no cal a algú que sap qui és i quin és el seu lloc des del mateix dia que va venir al món. Una artista que amb més de trenta-tres anys de carrera a l'esquena, una quinzena de discos i tants concerts com per haver perdut el compte fa molt de temps ha col·locat la major part dels seus èxits a la banda sonora de dues generacions. Potser tres. Un cigne negre, una criatura excepcional que és el follet fet carn. Rosari.

"Universo de Ley", un disc que recopila els primers èxits de Rosario a duo amb grans figures de la música a escala mundial com a forma de donar les gràcies.