"Azabache" és un homenatge al cant i a les arrels, un treball íntim, pur, personal, una invitació a la llar de Kiki on, a més, la seva família és absoluta protagonista. Des de les referències al seu pare Enrique fins a les lletres, compostes o influïdes per la seva mare Aurora, passant per les veus de les seves germanes Soleá i Estrella o la producció d'Enrique Heredia "El Negri", Kiki Morente ens ofereix un pont que va del que és personal al que és col·lectiu i de la tradició al que és contemporani.

Sensible, profund, romàntic, festiu i tremendament emocionant, és aquest disc "Azabache" que conté una forta càrrega narrativa i on es percep la passió del que elabora cada detall amb un propòsit. Això és una cosa que podem identificar clarament en la constant fusió del passat amb el present, ja que, si bé la tradició és la principal protagonista, els elements contemporanis acompanyen el disc amb subtilesa per revifar les brases del flamenc més pur. "Azabache" és sens dubte el treball més personal i, per tant, el més valent de Kiki fins ara.