"Tanto para hacer" neix de la necessitat de mirar enrere, valorar en quin moment es troba la banda, buscar que és el realment important i identificar quin és el següent pas en el seu camí com a artistes, però també com a persones. Desprenent definitivament del prefix 'tonti', ens lliuren un total de dotze temes de POP en majúscules, amb sons més terrenals, però sense perdre aquest toc lleugerament kawaii en els arranjaments que tant les identifica.
A la producció del disc trobem els argentins Luis Lamadrid i El Malamia (Lucas Solovera), coneguts pel seu treball al costat del raper i compositor Dilliom. Acostumats a trencar les barreres del gènere, han estat el catalitzador per fusionar els diferents universos sonors d'Alícia, Maria i Paola en un so que les representa totes tres com una sola unitat. Presentant així el seu treball més cohesionat i madur fins avui.
Pop de guitarres amb un toc propi de l'altra banda de l'Atlàntic, on s'atreveixen amb balades a piano, patrons uk-garage i textures dream pop. Un exercici on surten de la seva zona de confort i amplien el seu repertori sonor per poder parlar del que més els agrada: l'amor. Potser estem davant del seu disc amb més pes en el desamor, però el que el tracta alhora amb més serenitat. Els sentiments, les pors i les passions són els mateixos, però la manera d'afrontar-los, fins i tot musicalment, són diferents. Un aspecte molt íntim de cadascuna, que s'expandeix a la composició. Amb estructures més elaborades, admeten que "Si no parléssim d'amor i desamor, no serien cançons de Cariño".