Biznaga depuren tots els seus moviments tangencials dins del gènere cap a un so de pop lluminós i romàntic. La ruptura es percep fresca i sense vicis, com si fos un primer disc: ara són el grup que potser van somiar ser, encara en les primeres maquetes. Res de cançons directament bolcades del local d'assaig al disc, ja que per primera vegada se senten guitarres acústiques, sintetitzadors, harmonies vocals i arranjaments que brillen entre tempos menys frenètics, perquè melodia i text funcionin com mai.