La vida és tragicomèdia i Pacoenlaluna cada vegada sent menys pudor en reflectir-ho als seus discos i als seus directes. Per això “es desgrava els gintònics i amortitza les passions” a 'Bohemio de gimnasio', i “el geni que va pintar el nostre futur s'alimenta d'absenta i de pa dur” al París fosc de 'Papel Mojado'.
Els ritmes amb què juga per plasmar aquesta lírica irònica són el pop, el swing afrancesat i una rumba en què tampoc perd l'ocasió de jugar amb emocions i paraules.
El productor musical al capdavant, algú a qui Paco admirava des de sempre: Vicente Sabater, responsable de la producció de molts grups de la història del pop espanyol, entre els quals hi ha un disc d'or amb la banda Seguretat Social.
El títol, “Inteligencia Animal”, una contradicció necessària. Paco s'obre a tot allò que les noves tecnologies ofereixen, però a l'hora d'escriure cançons i musicar-les, només hi ha lloc per a una cosa: la nostra bella imperfecció animal. Nostàlgia, riure, sensualitat, i aquell moment únic en què una complicitat musical ens emociona i ens rescata de la inevitable solitud humana.