"Rumores" és el setè disc d'Espanto. Un disc produït pel mateix grup, que avança un nou so, més electrònic, que conjuga pop vibrant i minimalisme i que suposa el gran retorn del grup de Logronyo, la banda que millor barreja pop i costumisme, sons synth amb esperit rock, balades folk i realisme poètic.
En aquest disc es combinen les diferents facetes del grup: els Espanto més desacomplexats, alegres i populars ("Estarán aparcando", "Estilo", "Rumor de fondo") amb cançons més intenses i vibrants ("El último rumor", "El temblor de las palabras"). També hi ha lloc per als Espanto amb més encant ("Mi río" y "La voz") i per a composicions més introspectives i poètiques (¿Cómo fue?, "El rumor del río", "Lorito").
"Rumores" en un disc que parla de la dificultat de la comunicació, del soroll imperant a la vida actual (el que ens envolta i l'intern), de paraules i missatges que s'acumulen, que es travessen i no arriben, que s'escapen, ens envolten i es desborden com un riu.
Les cançons van ser compostes amb guitarra i gravades amb els instruments electrònics que usen en directe: sintetitzadors, seqüenciadors i caixes de ritme. Això fa que el disc soni àgil, fresc i directe al gra. "Rumores" és un disc compost, enregistrat i produït per Espanto amb tot l'ímpetu i la claredat dels seus concerts.
Les dotze cançons van embolicades en rumors intercalats entre elles: enregistraments de camp recollits pel grup, sàmplers de pel·lícules i declaracions de personatges plens de força que expliquen coses importants per al grup.