En l’immens oceà de la creació musical, trobar per atzar noves propostes que defensen la simplicitat i, alhora, aconsegueixen omplir l’espai de calidesa i de bellesa, és sempre una alegria. Mar Pujol emergeix com una joia excepcional, un tresor que mereix ser apreciat de manera pausada. Sens dubte, una rara avis en els dies que corren, una font que raja contra la corrent. Amb només 24 anys, Mar Pujol desplega una proposta que oscil·la entre el terrenal i l’etèri, impulsada per la senzillesa i la cruesa d’una veu i una guitarra clàssica. Després de captivar amb el seu primer EP, “Trepa”, on deixava entreveure el seu talent, i després d’oferir-nos una sèrie de senzills envoltats de melangia, la jove cantautora ens presenta ara “Cançons de rebost”, el seu àlbum debut. Un compendi de melodies que aspiren a preservar fragments de la nostra quotidianitat. Són amors en conserva, continguts en pots diminuts, com un gest de curació i reflexió. Són l’excusa perfecta per marinar la pell, per curtir-la amb la delicadesa de la sal. Cançons d’ànima antiga, ataviades amb les vestimentes del present, que es fonen en un so càlid, gairebé com el crepitar d’un foc. Així, la música de Mar Pujol exhalta l’aroma del Mediterrani, però també el dels boscos i les muntanyes. Una amalgama de folk i pop que ens retorna als orígens i a la calma. Tota una sort haver-la trobat.