El títol va sorgir del fet que Don Powell beu molt de te... i això és... tan poc rockerll!

"A més de les cançons en què Les i jo havíem estat treballant, Don també va contribuir amb les lletres. Va dir que tenia algunes lletres sense acabar que potser podríem fer servir i va preguntar si les hauria d'enviar. I tant! Esperava versos i tornades... però l'arxiu en tenia moltíssims, i quan dic moltíssims, vull dir moltíssims! – trossos de paper amb fragments i frases. No lletres com a tals. Però un dia em vaig asseure a la taula del menjador i els vaig estendre tots. A poc a poc, vaig trobar coses que funcionaven juntes i després vaig afegir algunes línies d'enllaç pròpies o frases que li havia sentit dir i van néixer diverses cançons noves.
Personalment, el que m'encanta és que no és una banda com a tal, sinó més aviat una cooperativa artística amb música, paraules i imatges. A més, hi ha alguna cosa en el fet que Les, Martin i jo vam néixer el 1961 i vam créixer al nord-oest (a menys de trenta milles l'un de l'altre, encara que no ens coneixíem llavors) veient Slade a Top Of The Pops. I aquí estem, anys després, treballant juntament amb el nostre company Don, el bateria que vam veure a la tele fa tants anys.
I les cançons també són molt bones! "
(Paul Cookson)

Don Powell’s Occasional Flames són:
Don Powell: bateria, percussió, esquelles, palmes, lletra.
Les Glover: veu, totes les guitarres, baix, banjo, arc electrònic, percussió, música.
Paul Cookson: paraules, ukelele, xiulet Swanee, reclam d'ànecs, carraca, diatribes i càntics
Martin Ed Chatterton: disseny, direcció d'art, branding