"Llampigots i Bufarandes" d'Smoking Bambino (Esteve Saguer Costa), és un disc íntim, tranquil i assossegat. Folk noctàmbul que beu molt de la cançó d'autor, però amb moments de certa explosió sonora i visceralitat, amb pinzellades de blues i tocs de jazz. -La meva veu s'ha tornat més greu, trencada i rovellada amb el pas dels anys i és un bon contrapunt a les melodies calmades, aportant potser profunditat, foscor i tenebres a les cançons. Les lletres, escrites en primera persona, tot i que no tenen per què ser necessàriament autobiogràfiques, parlen de personatges marginals, d'amors que es trenquen, d'anhels i d'ansietats, de recerca i de fracàs, del retorn a la infància. Suposo que, com sempre, molt inspirades en els, per mi, grans autors de la literatura com Bukowsky, Kerouac, Fante i els mestres japonesos Dazai, Mishima i Kawavata-.

"Llampigots i Bufarandes" són dues paraules inventades, que no existeixen als diccionaris, i que si algú es parés a pensar en elles, els hi podria donar el significat que volgués. Smoking Bambino en el moment d'inventar-les, les va utilitzar per expressar allò que no té sentit, com quan una persona se'n va per les branques i s'allunya del tema de conversa -Els dies previs a començar a treballar en les cançons del disc, encara sentia que el fet d'enregistrar i publicar un disc eren "llampigots i bufarandes"-.

L'enregistrament es va dur a terme a partir del 24 de setembre de 2022 a Estudis Ground, amb Jaume Figueres. En les sessions de gravació i van participar Manel Fortià al contrabaix, Enric Teruel a la guitarra, piano, orgue i bases rítmiques, i Smoking Bambino a la guitarra i veu. -Foren tres dies divertits, intensos, en alguns moments frenètics i esgotadors. No m'agrada perdre un temps excessiu a l'estudi, m'agrada arribar-hi quan les cançons encara no estan domades del tot, quan encara mantenen un punt salvatge i amaguen certes sorpreses. Tampoc m'agrada fer moltes preses, si a la tercera no funciona, prefereixo anar cap a un altre tema i ja ho tornarem a provar en un altre moment. Però sortosament en aquest disc tot va anar força rodat i no ens vàrem enrocar en cap de les onze cançons, enregistrant-les com si fos un directe i després afegint ambients i altres sons. Tots els temes, a excepció de "He escrit el teu nom", van ser gravats a Estudis Ground, aquest el vaig gravar jo a casa meva, amb el meu equip i el meu piano. És un tema molt íntim i la tranquil·litat de poder-ho fer a casa creia que afavoria el resultat, també el meu piano està un xic desafinat i trobo que li dona una sonoritat més interessant-.