“Astronomia razonable” és el sisè àlbum del grup i va ser llançat al mercat el 1993. En aquest treball el grup s'acosta més al pop rock mestís del que ho havia fet fins aleshores. Abunden les balades i la guitarra acústica es deixa sentir a la majoria dels temes, així com les percussions. El canvi d'estil respecte al seu disc anterior va ser notable, ja que van abandonar completament els sintetitzadors. El disc contenia una gran col·lecció de cançons, on destaquen “El que canta su mal espanta”, “Como un burro amarrado en la puerta del baile”, “Mar antiguo” y “Lápiz y tinta”.