Van ser dos dies i mig, amb Paul Fuster, Edi Za! i Sara Fontan a la mateixa sala, i utilitzant només 10 micròfons (tal com explica la performer Vicky Macarte a 'Credits', l'última cançó del disc). El resultat són 11 cançons carregades d'energia, emoció i honestedat.
Els temes surten de llargues improvisacions, partint d'un territori comú (el post-rock, el post-harcore, els noranta, els setanta, els cinquanta), i a partir d'aquí les bones idees es poleixen fins a generar el seu propi estil.
A les seves lletres hi ha humor (contra un mateix, a 'Mexican Hats') i amor (per un cotxe, a 'Clio'), però sobretot es respira una celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.