Després de tots aquests anys de lenta maduració, Mónica Matabuena ha trobat el moment adequat per publicar el seu disc de debut. És ja propietària d'una veu pròpia que us permet navegar entre composicions originals i versions molt particulars de standards, amb elegància arrabassadora. Una veu càlida i serena com un capvespre a la platja. Una veu que enamora i amanyaga, però mai no s'imposa. És llum i és guia de tots els temes, però mai no enlluerna i deixa espai als instruments que l'acompanyen per respirar, perquè notes i textures dialoguin, s'obrin per gaudir en juganeres improvisacions i es funden en un discurs sonor que beu de fonts plenament reconeixibles i reconegudes, però es torna únic i personal a les mans. Hi ha ressons de Maria Joao, Camil·la Meza, Bill Frissell o Paul Motian; jazz modal amb aires de soleà una balada folk escocesa, i fins i tot un majestuós homenatge a la cançó espanyola a 'Ojos verdes'; també saviesa i respecte per les arrels barrejades amb una enorme capacitat de reinvenció i de sorpresa. Esplèndidament acompanyada per Marco Martinez, Ander García, Miguel Benito, Jorge Castañeda i Chris Kase.