"Yo muero como viví" neix del profund amor que el guitarrista Dani Artetxe sent per la música del simpar Silvio Rodriguez, i el seu desig d'aprofundir-hi, d'anar més enllà de la recreació de la seva música i afegir-hi la seva pròpia veu i especialment la de la seva extraordinària guitarra, en un projecte gestat amb molt d'afecte, a foc lent, després de diversos mesos d'assaig i d'ajustament del repertori adequat. Ens trobem, sobretot, davant d'un homenatge entusiasta i vitalista ple d'una torrencial energia. La guitarra de Dani brinca i modela les belles melodies originals a estones amb una ferocitat incendiària i en altres moments amb la delicadesa i la precisió d'un orfebre. No en va, entre les influències que cita per a la creació d'aquest disc trobem referències tan heterogènies com Black Sabbath, King Gizzard i Lizard Wizard o Supertramp, i la veritat és que és possible trobar ecos de tots ells a la seva exuberant paleta de sons.
Els seus companys de projecte no van al darrere i es deixen anar en cada tema sense complexos, atrapats i immersos en el corrent i gaudint-ne, expandint i abrillantant els temes en una sorprenent sincronia que demostra la manyaga amb què s'ha preparat tot i aquest amor per Silvio, per les melodies, pel jazz i pel poder de la música, en definitiva. Una petita delícia.