Afirmava el 1938 Vassily Kandinsky, al seu assaig Der Wert eines Werkes der konkreten Kunst, que “cada obra d’un artista de valor està enllaçada tan característicament amb l’obra completa que el seu origen és evident: es reconeix la ‘lletra’ de l’artista”, en la combinació variada “de les formes d’expressió (la ‘riquesa’ dels continguts) i de la força (l’‘exactitud’) de l’expressió”. Aquesta gravació discogràfica ratifica l’afirmació del pintor rus en representar la unitària diversitat de la “cal·ligrafia” sonora de Benet Casablancas des d’un angle per diverses raons privilegiat: com a manifestació de la cordial i continuada afinitat del compositor pel clarinet (en les accepcions solista, cambrística i concertant); per la complicitat en el projecte, regida per la mútua admiració, de destacadíssims intèrprets (cas de Joan Enric Lluna i Josep Colom, col·laboradors propers de l’autor al llarg de la seva carrera, així com de tots els integrants del Moonwinds Ensemble) en una proposta feliç que ofereix, a més, primers enregistraments absoluts de tres obres; i, finalment, gràcies a la varietat de recursos tècnics, instrumentals i formals presents en cada composició, que converteixen aquest “clarinet alla Casablancas” en reeixida sinècdoque de tot un univers creatiu que s’expandeix en l’ampli marc cronològic comprès entre 1975 (Inflexió trièdrica i gratuïta) i 2021 (Quadern d’haikus).
(Germán Gan Quesada)