La compositora mig irlandesa mig catalana Núria Graham va publicar el seu àlbum de debut "First tracks" el 2015 amb tan sols setze anys. En poc més de dos anys, va llançar "Bird Eyes + in the Cave" (EP) i gairebé a continuació el seu segon llarg "Does It Ring a Bell?" (2017), un àlbum que la va posicionar a l'escena nacional com una artista imprescindible per entendre el Folk-Pop fet a casa. Però durant aquests dos darrers anys la Núria no ha tingut descans. Després d'una gira que la va portar als escenaris dels festivals i les sales més rellevants del país amb incursions a Portugal, Berlín, França i Londres; i després d'haver guanyat un lloc com a compositora i guitarrista de la banda d'Amaia Romero (OT), Núria Graham té per fi nou material. Una cosa que tots estàvem esperant. "Marjorie" és el nom del seu proper àlbum en què trobem una Graham desencadenada. Cançons grandiloqüents amb tornades poderoses que no van renunciar als moments de màgia que la Núria genera amb tan sols guitarra i veu. Una muntanya Russa d'emocions que passa tant per trams reposats com 'Stable' o 'Connemara', en què ens inunda la malenconia mentre viatgem a la seva Irlanda natal, com per moments de pujades i baixades de vertigen protagonitzades per 'Another Dead Bee' , 'Shirley' o 'Toilet Chronicles'.