Les Anxovetes han crescut, però no perquè ara les anomenem "Les Anxovotes", sinó perquè les contemplen com quelcom més que un senzill grup d'havaneres. De fet, han crescut en molts sentits. Per començar perquè el trio femení inicial de cantants compost per Montse Ferrermoner, Marta Pérez i Tona Gafarot ha afegit un nou element -un altre seitó- a la formació, el percussionista Jaume Catà, que complementa el suport instrumental que ja aportaven la guitarra i el contrabaix. Després, perquè en lloc d'interpretar majoritàriament versions d'altres autors, per primer cop són elles les que escriuen totes les cançons, amb l'ajuda del guitarrista Salva Gallego i del contrabaixista Xavi Pascual. I, en tercer lloc, perquè el seu repertori s'ha eixamplat, anant més enllà dels límits de l'havanera, per buscar un horitzó més obert, més mediterrani, però sense perdre mai aquell regust de sal marinera.
El millor exemple d'aquesta nova tendència, que de cap manera implica un canvi estilístic, sinó un aprofundiment en un dels seus vessants, és la cançó "En su mirar", escrita per Salva Gallego i dedicada als migrants que es juguen la vida solcant les aigües d'un Mare Nostrum que en realitat no és de tots.
El títol del disc fa un atractiu joc de paraules barrejant les dones amb les ones, i en aquesta metàfora literària i musical juga un paper decisiu una bonica i punyent cançó de Tona Gafarot recuperada del primer disc de Les Anxovetes, "La mare del mar".