Els orígens de la sèrie "The Secret Service" van començar el 1968 quan treballant a Pinewood Studios, Gerry Anderson va topar amb un rostre familiar dels escenaris i la pantalla: l'actor còmic Stanley Unwin. Amb el seu encant capritxós i una forma de galimaties (basat en un llenguatge sense sentit batejat de broma com "Unwinese"), Unwin s'havia guanyat una gran popularitat al llarg dels anys 50 i 60 i els Anderson van saber immediatament que havien trobat algú en qui basar la seva propera sèrie de titelles...
Durant uns quants anys, l'equip de Century 21 havia considerat la idea de basar directament un personatge de titella en un actor de la vida real, ara havia arribat el moment de fer-ho realitat. Com era d'esperar, els Anderson van desenvolupar una premissa al voltant d'Unwin, tornant a l'argument de l'espia encobert que havia funcionat tan bé amb "Joe 90", van crear al Pare Unwin, un sacerdot bondadós i excèntric que també actua com un agent decidit per a la intel·ligència britànica. A la sèrie, les línies es desdibuixarien encara més entre el món en miniatura de les Supermarionation i la realitat, ja que també s'usarien imatges d'acció en viu de Stanley Unwin a la sèrie.
Per reflectir adequadament la premissa de "The Secret Service" i complementar la suau seqüència de títols de crèdit de la sèrie, Barry Gray va decidir allunyar-se per complet dels seus temes habituals i escriure una fuga en tres parts a l'estil del compositor barroc Bach. Per interpretar les veus, es va contractar Mike Sammes Singers, el grup vocal que Gray havia fet servir en el tema principal de la sèrie "Supercar "· el 1961. Una vegada que es va combinar amb un orgue suau i una percussió minimalista, va néixer una peça musical veritablement única per emmarcar les aventures del Pare Unwin, que va capturar perfectament la naturalesa poc convencional de la sèrie.