Us presento el meu nou disc, "Letter to Milos", gestat durant l'últim any i mig, i que és la meva declaració musical aquest 2022. L'hem creat amb els meus companys de viatge a "Talismán" (2020) i "Ravel's Dreams" (2017): Aleix Tobias a la bateria i mil percussions, i Martín Meléndez al violoncel, desgranant recursos, colors i matisos com únicament ells saben.
"Letter to Milos" no és només una carta d'amor al meu fill en el primer any de vida: és el sentit testimoni de què —sento— millor em descriu artísticament, avui.
Al disc he bolcat el lirisme que m'habita, i les meves moltes conviccions: des del meu declarat amor a la tonalitat fins a la llibertat del free, reunint el gaudi que trobo en la composició de petites peces amb la improvisació i l'esperit de joc.
A "Letter to Milos" explorem nous i diversos camins i sonoritats: la profunditat meditativa i hipnòtica de "Nacimiento" o "Infinito", la potència i groove de "Charrada de la vida" o "Sonajero", el pop progressiu de "El cielo en tus brazos", la picada d'ullet al blues i el circense de "Percebes y zamburiñas", el punk minimal de "Pauta completa", i les ribes del free d'"Onírico" i "Umbilical", rendim tribut a diversos pals de la música ibèrica (sortejat, assetjat, bulería) amb "Pandero Suite", creada al costat d'Aleix Tobias; ens deixem anar a la melodia subtil i naïf de "El beso" —de Martín Meléndez— i "Lluminosa", inventem el nostre sincretisme particular, barrejant són cubà i samba brasilera, a "Passarinho"; "Letter to Milos i "Milos Smiles" són les marques del meu amor al romanticisme (amb un subtil tribut a Brahms) i als estàndards de jazz, respectivament.
Allí viatja la meva carta musical, "Letter to Milos", de mi cap a vosaltres; i desitjo que ho gaudiu.
Marco Mezquida