Inquieta, eclèctica, avalada per una potent veu i una explosiva posada en escena, Virginia Fernandez ha participat al llarg dels anys en diferents projectes com Jardín Infierno, Toro y la Niña del Frenesí y Doctor Deseo i ha col·laborat en innombrables bandes com J.O.E., Bonzos, Mamba Beats, Cherry Boopers, Virginia y los Machines. La prolífica carrera d'aquesta cantant i compositora nascuda a Éibar ha transitat per molt diferents estils i gèneres i el que en els últims temps només pretenia ser una col·lecció de cançons i idees, ha acabat materialitzant-se en Seda. Una banda liderada per la pròpia Virginia Fernández a la veu, Mikel Caballero al baix (Gatibu), Félix Landa a la guitarra (Extremoduro), Galder Creo a la bateria (Penadas) a més de la participació dels guitarristes Pit Flanagan (Rubia, Garbayo ) i Martin Guevara (Capsula) per a la consecució d'aquest treball i el reforç en directe del guitarrista Joseba B. Lenoir, tots ells músics referents de l'escena rockera estatal.
Gravat en els estudis Silver Recordings de Bilbao i produït per Martin Guevara, "The Belly" és un disc molt cuidat en tots els seus aspectes, d'impecable so, una producció excel·lent, un gran treball d'il·lustració per part de Miriam Ocáriz per la seva portada i la seva imminent edició en format vinil. Però sobretot, posa de manifest la incontestable solidesa d'una banda de Rock, sense més etiqueta que una innegable actitud punk. Tot això amanit amb infinitat de matisos i influències principalment donades per la tessitura vocal de Virgínia i la seva innegable versatilitat, obsequiant-nos amb un recull de cançons escrites des de les vísceres, amb la urgència del que és espontani i la cruesa del que és honest. Donant prova de tot això des de l'inici del disc i la furiosa "Let it go", amb la col·laboració de Martin Guevara a la guitarra mentre, "She can do" recorda a l'època daurada The Runaways amb la millor Joan Jett al capdavant passada pel filtre d'una contestatària Patti Smith i l'arrolladora personalitat de Virgínia Fernandez. La banda mostra el seu costat punk a "Clean my name" per obsequiar-nos amb la fosca i desesperada "Breaking the House". L'energètica i magnífica "Hey" serveix a la banda com a primer single d'avançament d'aquest treball per després acostar-se, amb la pertinent cruesa, a les melodies Pop de "Drunken lover". El Rock and Roll pren forma a "Passenger" sota les harmonies vocals de la líder i la solidesa i el saber fer de la banda com a perfecta combinació per canviar de registre amb la crepuscular "Two words" i concloure aquest treball amb la versió acústica de "Drunken Lover" en la versió digipack.
Potser Bukowski tenia raó, l'autenticitat de l'artista està estretament lligada a l'espontaneïtat de les vísceres. "The Belly" és un bon exemple d'això, Si no surt dels teus budells, no ho facis. Potser això sigui el que marqui la diferència de Seda respecte a altres projectes, saber quin és el veritable i genuí exercici d'actitud creativa quan es parla de rock and roll. Potser no hi ha un altre camí, potser mai n'hi va haver.