L'aplec d'aquestes miniatures per a violí i piano reflecteix amb fidelitat l'articulació de la música de cambra a Catalunya, des de finals del segle XX fins poc després del 1939. Amb la Renaixença, des del 1859, s'anà forjant a poc a poc, un sistema simbòlic que havia de definir a música catalana. Sense un context sociopolític i cultural que l'afavorís, i que propiciés un sistema de coincidències ideològiques, seria impossible parlar d'una música de cambra amb voluntat pròpia.
Aquests fets culturals i socials privilegiaren uns elements entesos majoritàriament com la referència de tota la creació dels compositors del país. Aquests grans temes foren la cançó popular, la poesia catalana, l' esguard estètic adreçat als repertoris nòrdics ?tan al francès com al germànic més romàntic? i, en bona mesura, el paisatge del país vist a partir del sistema de símbols que creava la literatura contemporània. La interpretació l' efectuen dos valors de la música catalana actual com la violinista Kalina Macuta i el pianista Daniel Blanch que ja han participat en altres enregistraments per a Columna Música.