Aquest va ser el disc de presentació de LA LOCOMOTORA NEGRA i ja mostra la línia musical que, a grans trets, encara seguim.
És un disc que, en el seu moment, volia ajudar a difondre l’interès pel jazz executat en un estil popular, amb interpretacions que s’inspiren en l’esperit de les orquestres negres de Duke Ellington, Count Basie, Jimmie Lunceford i d’altres, defugint, però, les còpies literals, fredes i poc vives.