Ja fa cinquanta anys que la figura i l'obra de Bob Dylan fascina diverses generacions a tot el món. El primer impacte el va protagonitzar com a jove esperança del folksong nord-americà, una tradició robusta i combativa aixecada per músics com Woody Guthrie i Pete Seeger. Dylan és una llavor universal i fecunda que, en la música popular catalana, va afavorir a través del Grup de Folk una alternativa als codis afrancesats de la nova cançó i, alhora, un desencotillament de la música tradicional que enllaça amb l'actual pop-folk.
"Escolta-ho en el vent" (DiscMedi, 2012) és un recopilatori de dotze adaptacions de clàssics de Bob Dylan per part de músics catalans, de diverses èpoques i estils.
El CD s'obre amb "Comarcal 66 Revisited 2 Vals", o cosa que és el mateix, la unió de "Like a Rolling Stone" i "It's All Over Now, Baby Blue" interpretada per Pascal Comelade. El treball també inclou una versió extraordinària de "Don't Think Twice, It's All Right" cantada per Miquel Cors, i adaptacions a càrrec de La Sastreria, Jordi Batiste, Els 3 Tambors, J. M. Baule, Oriol Tramvia, Jaume Escala, Falsterbo Marí, Jorcx, Duo Ausona i Pascal Comelade & Enric Casasses.
L'àlbum es completa amb el videoclip de "Tornaré a ser lliure", gravat recentment per Gerard Quintana i Jordi Batiste.
I ens torna a sorprendre la capacitat per transmetre una música que és i serà de tots els temps. Amb força, amb ànima i amb la il·lusió de fer-nos sentir bé. Quan les notes de les cançons ens arriben a amarar els més petits racons del nostre cos, un somriure de benestar, inunda la mirada.
I ens torna a sorprendre la diversitat musical de les cançons, amb un repertori ple de creativitat, tractat amb naturalitat però totalment arrelat en el moment musical actual. Què és la seva música?, Folk, Rock, Pop, Capel.la, Blues?...de tot una mica. Trencant tòpics, com sempre, presenten una varietat d'estils totalment inesperats.
Qui pot intuir versions de cançons populars ('El Rei de Xauxa', 'Pere Gallarí', 'La Llebreta', 'El Bon Caçador', 'Roseta d'Olivella' o 'La Viudeta') amb arranjaments pop, reggae, ska o rock? Qui pot esperar escoltar clàssics de companys com Pau Riba ('L'Home Estàtic') o notes a cappella amb un prodigi de veus i arranjaments a 'Sona Viola Sona'?, sense oblidar clàssics de Denver ('Camí Ral') o Paxton ('L'últim que faria jo mai') amb una adaptació de la lletra, tota poesia, feta per Isidor Marí? I dues novetats inspirades en Verdaguer ('Gentil' i 'Don Lluiso')?
Sorprenent per inesperat, sorprenent pel resultat musical aconseguit, sorprenent perquè pot tornar a ser un referent. Sorprenent perquè ens dona felicitat.
Un any de treball, fet de mica en mica, sense pressa, gaudint de cada detall musical. Cada cançó és diferent, plena de gotes d'emocions.
Els components d'aquest mític grup, UNS DEL GRUP DE FOLK (Jordi Pujol, Joana Cluselles, Montse Domènech, Toni Hernández, Jordi Marquillas, Ricky Araiza i Eduard Estivill), ja ho han passat bé fent la feina. Ara us toca a vosaltres.