Núria Rossy és una cantautora barcelonina, de formació musical principalment autodidacta i que, amb el que van donar uns mesos d'atur, s'ha autofinançat el seu primer treball discogràfic.
"Sobre la marxa", era un projecte somiat feia molts anys i que per fi ha pogut veure realitzat.
S'autodefineix com una "cantautora" que gaudeix donant caràcter propi a cada cançó. Compon amb les mans al piano i li flueixen les lletres indistintament en català o castellà. Encara que li agrada la riquesa harmònica del jazz, no accepta fàcilment l'opinió d'alguns que la consideren jazzística, ja que defensa la independència de cadascuna de les seves cançons i busca que tinguin el seu propi sentit: "no puc compondre una cançó per animar a reflexionar a un grup d'alumnes adolescents, com "És mejor andar" amb patrons Pop-Rock, i que soni igual al que componc en una etapa de superació personal, com "Tant se val" impregnada de swing , ni puc compondre la "Canción para un niño hondureño", (a la que em poso en la pell d'una jove mare d'Hondures quan intenta dormir al seu fill petit mentre ambdós són arrestats per Micheletti l'estiu del 2009) i que soni igual a "Pluja" on, amb una insinuada bossa nova, intento canviar la malenconia d'un dia gris per un sentiment d'agraïment a la Natura ... "
Núria Rossy creu en la capacitat que té la música de ressuscitar una mica per dins i de retrobar-nos amb la nostra humanitat ...