A la portada del LP hi trobem un encantador dibuix del veterà artista eibarrès Iñaki Larrañaga, indicatiu d'aquest diàleg entre diferents èpoques i generacions que es planteja en aquest disc. Esmentar artistes de l'època del folk revival britànic com Pentangle, Fairport Convention, Nick Drake, Tim Buckley dels EUA, Robbie Basho, John Fahey o Xabier Lete o Laboa de la nova cançó basca dels seixanta és un recurs habitual davant un artista que interpreta melodies xiuxiuejants i una mica psicodèliques amb una simple guitarra.
Xabier ha actuat fins avui en grups de rock psicodèlic i progressiu purament elèctric i de tall anglosaxó, i ha guardat, cultivat i sembrat en secret la seva faceta de folkman acústic. Com en molts altres casos, va ser l'aturada de la pandèmia la que el va portar submergir-se plenament en aquest món i elaborar-ne les primeres cançons. També va ser el moment, de prendre la decisió conscient, sincera, i conseqüent amb el contingut íntim de les seves lletres, de cantar en la llengua natal, en eusquera.