La música per a dos violins sense acompanyament de la segona meitat del segle XVIII és un gènere invisible avui dia, tot i que va ser cultivat amb intensitat. Aquest fet contrasta amb altres gèneres de música de cambra de l’època, que gaudeixen de més presència en concerts i enregistraments. Una de les raons que expliquen aquesta anomalia es deu a la separació, heretada del segle XIX, entre obra d’art i obra didàctica. Jutgem les obres didàctiques com un mer exercici tècnic, sense cap interès intrínsec ni originalitat. Això no era així al segle XVIII. De fet, algunes de les obres que més valorem, com els Essercizi de Scarlatti o Das wohltemperierte Klavier de Bach, van ser obres didàctiques en el seu origen.
Alba Encinas, violí / Isabel Soteras, violí