Bravo Lahoz es presenta en gran, amb disc homònim sota el braç i solcs que desprenen llum entre les esquerdes. Cruïlles a foc lent on Lou Reed fa pactes amb Nietzsche, amb ressons de Fernando Alfaro i una acurada producció que en cap moment emmascara la veritat poètica i cruesa de vuit cançons a cor obert.
Javier Bravo Lahoz va deixar fa algun temps el centre de Madrid per refugiar-se a la serra nord. També es va allunyar de les bateries de bandes de Post-Punk i Hardcore per endinsar-se en formes de percussió d'abans. Ara ens porta el primer àlbum, un treball realment inclassificable, Pop Rock d'autor des d'una perspectiva inaudita, amb un punt tan freak com entranyable. Una proposta molt interessant.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per aportar-li una millor experiència de navegació i un servei més personalitzat.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.