"Solem oblidar que el que és salvatge no està renyit amb el que és elegant. Però afortunadament tenim Eva Ryjlen per recordar-nos-ho. Ja ho feia quan era la meitat femenina d'aquell miracle patri que va ser l'existència d'Idealipsticks. I quan pensàvem que amb la seva dissolució aquella màgia es quedaria en un record cendrós, la Ryjlen, desposseïda ja de la responsabilitat de rockejar i de la tirania de l'anglès per al públic nacional, ressorgeix com un fènix daurat i vola tot el que sempre ha estat capaç, amb un pop de vegades fosc i dolç, elaborat i lluminós en altres, però sempre poderós i suggerent.
No ens equivoquem, no parlem d'una mera cantant de melodies boniques. Eva Ryjlen és una artista integral que en aquesta nova etapa explora els límits del seu enorme talent amb tota la profunditat que permet la llibertat de no respondre més que a si mateixa. Segueix present el seu olfacte gairebé felí per combinar allò popular amb allò elevat, el ball sensual amb l'escapisme psicodèlic. Els seus sants segueixen aquí: Patti Smith, Lou Reed, The Doors… I encara que el castellà pot acostar-lo ara a una Rosenvinge, dins Eva hi ha alguna cosa més. Un rerefons personalment ric i complex, la veu pròpia d'una compositora que transcendeix les seves influències i assoleix amb plenitud la maduresa.
Una autora de les quals, al nostre país, només n'hi ha una per generació. Donem gràcies per tenir-la entre nosaltres.