"Soleil d'Hiver" el recent i bellíssim disc en solitari de Jon Urrutia, va deixar clara constància de la seva mestria, i una oportunitat privilegiada de delectar-se amb ella en tota la seva puresa. No obstant això, és potser quan troba el contrapunt adequat per establir un ric diàleg musical quan veritablement afloren totes les seves virtuts de manera més enlluernadora. I sens dubte, el contrabaixista francès Eric Surmenian, està a l'altura de les circumstàncies.
Artista i persona de múltiples interessos i aficions, Eric Surmenian va començar la seva educació musical amb la pràctica del cant, la dansa i la percussió per passar després a l'estudi de la guitarra clàssica, a descobrir el rock i finalment a apassionar-se sense remei pel Jazz. Curiosament, confessa que va escollir el contrabaix com a instrument per a ingressar en 1990 al Conservatori de Marsella, ja que, segons li va explicar a un amic, tenia moltes més possibilitats d'obtenir l'accés a la matrícula que si ho feia amb la guitarra, com era la seva primera intenció. El cas és que va tenir èxit, i encara que mai sabrem la classe de guitarrista que ens hem perdut, està clar que hem guanyat un contrabaixista únic, dotat d'una màgica intuïció per trobar sempre el moment i el to adequat per intervenir i dialogar amb el piano de Jon.
Primer premi de jazz al Conservatori de Marsella el 1996 i menció cum laude el 1997 al d'Amsterdam, Eric ha col·laborat amb infinitat d'artistes en tots aquests anys: a França amb Eric Barret, Antoine Lisolo, Olivier Ker Ourio, Serge Lazavitch, a Bèlgica amb Diederik Wissels o Eric Vermeulen, i més recentment i ja establert a les nostres terres, amb Ernst Reijseger, Jasper Blom, David Berkman, Tom Rainey o Toots Thielemans. Una trajectòria artística i vital que és reflex del seu caràcter curiós i sempre obert a la descoberta i a l'aventura. Músic, pintor, escriptor, i també gran aficionat a la pesca amb mosca. Un art meticulós, pacient, subtil i delicat, que tal com relata en una preciosa entrevista recent, és part d'una mateixa i excitant recerca en tots els àmbits d'aquest moment fugaç i alhora etern en el qual la més pura bellesa es desplega davant nostre.
Gravat al novembre 2019 als estudis Mecca Recording per Mikel Eceiza, les versions i les cançons compostes / improvisades per Eric / Jon recollides en aquest deliciós "Contemplative expresions" està ple d'aquests moments.