Ja fa un temps, a Sílvia li van proposar fer un concert acústic a dins d'un cicle de música clàssica a la sala de cambra de l'Auditori Nacional de Música a Madrid. Ells van imaginar un concert amb veu i guitarra sense amplificar, però a Sílvia Pérez Cruz aquesta proposta el va despertar de sobte un record, un desig musical dels seus vint anys: tocar només acompanyada d'un quintet de corda. Era una bogeria perquè era molta feina per a només un concert (gener 2014), però això la veritat és que no li importava, un dia és suficient.
El cas és que no va ser només un concert. Un repertori conegut i confortable i una sonoritat nova per descobrir, intentant trencar els límits, els tòpics, les dinàmiques i les pors. Sílvia segueix de la mà de dos músics, dos amics que ja tocaven amb ella l'11 de novembre: Miquel Àngel Xai (contrabaix) i Joan Antoni Pich (violoncel). Una mica més tard, però just a temps van arribar Elena Rey (violí), Anna Aldomà (viola) i Carlos Montfort (violí).
Els arranjaments d'aquest darrer treball van a càrrec de Javier Galiana de la Rosa, Joan Antoni Pich, Carlos Montfort i la mateixa Sílvia Pérez Cruz. Després de tres anys tocant junts, el juny de 2016 van entrar per fi a l'estudi d'enregistrament; el disc es va enregistrar en dos dies i en directe.
La valentia, la bogeria, un encàrrec i un record pendent.