Sergi Carbonell és popularment conegut per ser el teclista i un dels compositors de Txarango, un dels grups més destacats de la música catalana contemporània.
Entremig de la voràgine pròpia d’un grup de masses, Carbonell presenta “Harmonia” (Halley Records), el segon disc en solitari. Un treball que sorprèn perquè suposa un viatge musical per les subtileses del seu piano i per a la seva poesia emocional: Pura sensibilitat a piano solo. Un treball, doncs, instrumental, que suposa un refugi per una ànima més avesada a les multituds i als ritmes tumbaos i festius, que als moments de solitud i introspecció. Com comenta el mateix Carbonell al llibret del disc, seure al piano és “mirar endins per intentar entendre el què passa a fora”. Per això Harmonia té encara més valor.
Les cançons d’Harmonia són senzilles, carregades de màgia. Setze peces que travessen l’epidermis fins arribar al cor dels seus oients. El resultat és fascinant. Un punt de trobada reconfortant que recorda a compositors i intèrprets de piano solo tan transcendentals i populars com Ludovico Einaudi, Gonzales, Yann Tiersen, Erik Satie, Wim Mertens o James Rhodes.
La paraula Harmonia deriva del nom d’una deessa de la mitologia grega i significa acord o concordança. L’Harmonia, doncs, és l’equilibri de les proporcions entre les diferents parts d’un tot, i el seu resultat connota bellesa.
Probablement Harmonia no és el disc que firmaria un músic de masses. I aquí precisament radica la importància i el valor del disc. Una gran oportunitat per conèixer la sensibilitat artística d’un músic com Sergi Carbonell.