Després d’un temps explorant el món de les versions, Acousters es presenta el 2012 amb el seu primer treball amb cançons pròpies, Darrere la porta..., un quadern de viatge emocional que, a través de dotze temes, narra vivències per les quals podem haver passat tots. Amb aquest disc, el grup gironí entra en l’escena musical catalana amb una sonoritat pop fresca, enèrgica i delicada, embolcallada amb pinzellades de folk i rock. Les lletres, en català i anglès, reflecteixen els neguits interiors i experiències
passades, i ofereixen una sortida optimista, fins i tot amb algun toc naïf, a les inquietuds del dia a dia.
DE PRIMAVERA I RÀBIA
Exploradors del jo interior, Acousters segueixen indagant, però ja no es conformen en fer-ho només des de la perspectiva de la quotidianitat i de la frescor sonora, tan presents en el Darrere la porta… . Amb De primavera i ràbia el grup escriu un nou capítol en el seu quadern de viatge emocional. Acousters s’han explorat, han crescut, i sense perdre la seva essència inicial de proximitat i calidesa, s’han trobat en un so que desprèn una energia més dura.
El que amaga l’interior de cadascú són sentiments menys ingenus, més foscos i més explosius, i la música és l’element catàrtic que permet que tota aquesta intensitat emocional surti a fora. En aquest segon disc això pren forma d’harmonies directes, guitarres contundents i estripades, i d’un ambient claustrofòbic i alliberador alhora. Els ritmes agafen força, el piano crea atmosferes menys convencionals, i les lletres dibuixen realitats, desgranen malestars, despullen pors i evoquen esperança. Tot plegat per arribar a una primavera, una redescoberta, una renovació, un retrobament amb un mateix.
Amb un caire més experimental, De primavera i ràbia manté la proximitat sonora i narrativa del Darrere la porta… i l’amplifica per recórrer més tros en el camp infinit de les emocions.
CAP UNA REVOLUCIÓ EMOCIONAL
En un món d'alliçonament intel.lectual; d'enaltació de la intel.ligència artificial, de veritats quantificables, de plaers superficials i efímers, de la complaença per culpabilitat o por, i on ser emocional és considerat un signe de debilitat, ens refugiem en les angoixes i l’ansietat, en el caos i la desconeixença de les pròpies emocions, que maquillem d’identitat.
De la necessitat d’alliberar les tensions i els nusos al pit, del desig de fer somnis realitat i de beure d’esperança, Acousters en fan música. Criden auxili, es silencien amb les pors, canten a la franquesa i la fraternitat, es qüestionen els designis aliens impostats per trobar la pròpia identitat: componen la vida.
Acousters proposen una revolució emocional, una alliberació, una catarsi, a través de la música. Una altra ruta per l’altra cara de la vida, pel món interior regit pel cor, per palpitar plegats, per arribar a l’essència de nosaltres mateixos. D’una manera fresca, punyent i sincera obren el punt de llum a un món interior per redescobrir-lo. Senten, localitzen, observen, qüestionen i sacsegen l’emoció. S’alliberen de les presons autoconstruïdes.
Acousters consoliden el seu estil propi: l’alliberació de les emocions a través de la música.