«...qui ha pogut inventar-se una aventis tan gran, una història tan falsa...», canta David Pérez Barrachina, erm, a «Plany de la pubilla de casa Quel», una de les cançons que formen part d'aquest nou treball del músic barceloní i que podria resumir l'esperit d'un disc que, efectivament, explica una història. Una sola història. Dotze cançons. Cançons habitades per poetes morts i amants furtius, mares ploraneres i pares estrictes, joves rebels i soldats porucs, veïns que diuen i veïns que callen, putes i cacics, pagesos i menestrals, verges, déus, sants, feixistes, mossens, capellans... Tots són protagonistes d'una peripècia vital comuna basada en el crim dels amants de Rajadell, un crim que va sacsejar la Catalunya de la dècada de 1980.* La història ha permès a l'autor de Sant Andreu tornar-se a reinventar com a lletrista i constructor de cançons inspirat, però també com a narrador de curta distància. Perquè Història certa d'Abel Costafreda és, sobretot, un disc narratiu. Amb principi, nus i... desenllaç? Un disc de lletres per acabar bastint un relat sentimental i emocionant, a estones tragicòmic com els drames rurals, a estones negre com les cròniques de successos de la Catalunya de finals del franquisme.

*veieu: ermperez.blogspot.com



Musicalment, Història certa d'Abel Costafreda representa un gir de 180 graus en la discografia de l'autor. Enrere queda l'erm que algú va batejar en els seus inicis com a cantautor electrònic i que havia anat evolucionant cap a un so cada cop més orgànic i natural. El resultat d'aquesta evolució és, ara, més evident que mai. Aquí hi ha guitarres i teclats que sovint piquen l'ullet al rock dels 70 («Rèquiem per la mort d'Abel Costafreda», «Relat de fuga», «Aventis al torrent de l'Enfitat»). Hi ha metalls deliciosament melancòlics («Cançó de comiat», «Vals del crim de Rajadell»). Hi ha el lament dolç del lap steel («Memòria certa del rebels de Rajadell», «Breu record del soldat Costafreda»). Hi ha atmosferes frontereres («Romance de confesión de Pedro "el sastre"»). Hi ha cors juganers («Del rumor i de la culpa»). Hi ha un treball exquisit de percussions a càrrec de Ricky Falkner...Aquest és un disc amb una producció lluminosa, plena de matisos i detalls, una feina d'orfebreria dirigida per l'excepcional guitarrista de jazz i mestre del lap steel David Soler Pina i en la qual també es nota la petja i l'energia de la nova formació d'erm, que ha aportat una sonoritat exuberant, de sabor clàssic, de local d'assaig, robusta o delicada, però sempre intensa.

Certa o incerta, aquesta història, que també s'explicarà mitjançant les imatges d'un documental, marcarà un abans i un després en la trajectòria artística d'erm.