Lluís Llach publica un nou disc. Des que fa més d'una dècada va treure 'Verges 2007', el triple disc que immortalitzava els concerts de comiat dels escenaris que va celebrar al seu poble natal, el cantant no havia publicat cap altre àlbum.
El nou disc de Lluís Llach és un recopilatori de les cançons d'amor que va publicar entre el 1969 i el 2007. 'Moltes són cançons que han esdevingut himnes populars, com la inevitable 'Que tinguem sort', 'Tendresa' o aquell 'Alè' en què afirmava: "Només tinc un desig d'amor, un poble i una barca". La cançó que dona nom al disc prové d'Amor particular', una declaració d'amor que en realitat dedicava a la força del seu públic, "que empeny i que es revolta", un tema que va incloure en l'àlbum 'T'estimo', del 1984, però que es va enlairar al concert del Camp Nou el 1985 i va quedar com un emblema del cantant fins a l'últim dia.
Entre les cançons escollides n'hi ha que tenen textos d'autors que Llach admirava, com la 'Cançó a Mahalta', de Màrius Torres (de l'"I si canto trist", de 1974), 'Criatura dolcíssima', de Joan Fuster (del disc "Somniem", de 1979) o les 'Roses blanques' de Miquel Martí i Pol ("Rar", 1994).