Els antecedents de villancets amb presència del valencià són ben minsos. Al segle XVII n’hem trobat un d’Urbà de Vargas i un altre de Teodor Ortells, i ja al XVIII, dos de Josep Pradas —un de 1752—, i algun exemple més aïllat. Pasqual Fuentes escriu villancets en valencià o bilingües el 1758, 1759, 1761 i 1764, a més d’un altre dedicat al bateig de sant Vicent Ferrer sense datar.
La substitució lingüística al segle XVIII és una realitat promoguda per l’intent unificador de la corona borbònica, de l’església i de la universitat,entre d’altres raons. Tanmateix, també hi romania una literatura en valencià, principalment de caire popular, en col•loquis, fullets per a processons, goigs, sermons, textos cultes i treballs lingüístics. Autors com Carles Ros, Pere Jacint Morlà, Joan Baptista Escorihuela, la nissaga dels Ortí o el canonge de la catedral Teodor Tomàs en foren alguns dels autors més destacats. El cas dels villancets, però, encara no havia estat tractat fins ara.
Dels cinc villancets en valencià de Pasqual Fuentes, només conservem la música dels dos inclosos en aquest disc. Tot i això, coneixem els textos de les altres tres composicions, ja que conservem els plecs dels villancets que cada Nadal s’hi publicaven.