Guanyador del Goya, brillant com a solista o com a soci de Poveda i Duquende, un escollit: pocs compositors i guitarristes ha donat el flamenco tan sòlids i influents com Juan Gómez, Chicuelo.
Marco Mezquida: músic total, rotund, creador d'un pianisme únic, que s'enriqueix en la diversitat, que no ha parat de sorprendre des de la seva irrupció en l'escena europea.
Encreuament de camins de dues personalitats artístiques tan nítides com dúctils. Una intersecció marcada per l'autenticitat, l'admiració mútua i l'entrega absoluta a la música.
"Pinta el teu poble i pintaràs el món", diuen que va dir Tolstoi.
Però és el món el que sempre està arribant i, pinzellada a pinzellada, traça aquest territori anomenat Barcelona. Més tard, Chicuelo i Marco Mezquida la pinten a ella: acolorida, tòrrida, profunda, lúdica, antiga, jove, intensa en la vigília i en els seus somnis.
La tela on pinten està teixida pel seu temps i el seu lloc. No és fusió, no és música del món: és el pols del Mediterrani que ressona. Barcelona port i refugi, punt de convergències i trànsit, platja d'un Mediterrani on fugitius i cercadors de tota mena s'enreden. Dos caçadors de sons s'enreden.
Marco Mezquida i Juan Gómez, Chicuelo, es troben, no es pregunten d'on vénen. Dos que sonen, que respiren en un idioma anomenat art, conversen i conversen des de tecles i des de cordes. Parlen música en la llengua del Mar Nostre. Ens expliquen la música que pinta un port, música que és com l'aigua: s'agita, es barreja i, així, l'aigua és mar, el mar és aigua i és una aigua que és tots els mars: així les músiques naveguen, convergeixen; així sonen Marco Mezquida i Chicuelo.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per aportar-li una millor experiència de navegació i un servei més personalitzat.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.