Els compositors del Renaixement van elaborar una nova consciència en les formes d’explorar les relacions entre la música i la paraula. El seu desig d’apropar el discurs musical al poètic els menà a cercar, primer, la concordança entre la declamació rítmica de la música i l’accentuació prosòdica del text, i, després, les maneres de suggerir els sentits poètics de la mà de la pintura sonora dels seus conceptes i de la representació dels seus afectes.
El primer testimoni explícit de la presència en el territori hispànic del nou gènere madrigalesc l’ofereix l’edició de l’ODARUM (QUAS VUGO MADRIGALES APPELLamus)…, de Pere Alberch (Barcelona: Jaume Cortey, 1561), de la qual solament se’n conserva el quadern de l’Altus, i de l’ODARUM SPIRITUALIUM MUSICO, ET PER ELEGANTI CONCENTU COMPOSITARUM, PETRO ALBERCIO VILA (Barcelona: Jaume Cortey, 1560). Aquesta col•lecció, de la qual no s’ha conservat el quadern de la veu de Tenor, conté nou odes o madrigals espirituals, vuit dels quals són a 4 veus i un a 6. A aquest segon volum pertanyen els set madrigals d’aquest enregistrament en el que Sergi Casademunt ha assajat de reconstruir la part de Tenor.