A propòsit dels Preludis Helffer, extraordinàriament erudit, constatava que «en certs Preludis per a piano, Debussy escriu com si es tractés de tres instruments de vent. Així, he notat que la seva escriptura reflecteix molt precisament la construcció de l'obra. »
Els quatre Preludis, repartits en dos llibres, van ser composts entre 1909 i 1912. Maria-Pau Santibañez va seleccionar dos de cada volum que ella estima particularment. Els dos primers, El vent a la plana i El que ha vist el vent de l'Oest, provenen del Llibre I; els altres dos, Boirina i La terrassa d'audiències del Clar de lluna, del Llibre II.
«Els Preludis evoquen per a mi els paisatges del meu país, Xile, o coses que podrien succeir en les meves terres.
La presència del primer llibre d'Imatges per a piano de Debussy resulta del fet que Maria-Pau Santibañez va treballar aquestes peces amb Claude Helffer. Compost el 1905 aquest volum compta amb tres peces: Reflexes en l'aigua, Homenatge a Rameau, Moviment. Només Reflexos a l'aigua va necessitar un mes per a la seva gènesi. Aquesta peça, sens dubte inspirada en un llac reflectint la imatge d'arbres i de plantes al capvespre, és d'una sensualitat i d'un refinament harmònic inèdits per l'època.