La barcelonina Marta Rius ha estat lligada al món musical i teatral des de petita. Va començar a buscar el seu so l’any 2000, amb la banda Sol i serena amb la qual va editar una maqueta, “Disc de butxaca” i dos àlbums, “Un Segon”(2009) i “Grapat de Ruda” (2007).
Des de llavors, no ha parat d’investigar. Apassionada per la música tradicional, ha buscat les seves diferents possibilitats amb Sol i serena, De Calaix, El Somni del Drac, o investigant un nou format de l’havanera, amb l’acordió d’en duet Perepau Jiménez i la tenora d’en Jordi Molina. També fent col•laboracions i duets amb altres músics com en Titot, en Guillem Ballaz, en Pere Jou, de 4rt 1, o en Nico Roig.
La seva veu, que evoca tendresa i fortalesa a l’hora, ens mostra un estil difícil de classificar, entre el folk, el pop, i la música d’arrel. Inseparable del seu acordió, en aquesta vessant més personal també ens convida a jugar amb els sons d’un xilòfon, una bossa de plàstic o una capsa de música per la que ella mateixa composa les melodies. Tot això, sobre la magnífica base que aporta la banda que l’acompanya.
“No em deixis caure” és un disc on presenta el seu debut en solitari amb una proposta d'autora amb presa de terra. La seva veu té una combinació de fortalesa i tendresa que resulta captivadora i l'embolcalla amb els sons de l'acordió, el xilòfon i una capsa de música de construcció artesanal, donant el seu propi color a unes cançons directes i properes amb pinzellades de mística rural.