Yuri Mykhaylychenko (conegut com El yuri), va néixer a la Unió Soviètica en 1967.
Influenciat per l'ambient familiar va realitzar estudis de música i piano, així com d'interpretació i direcció a la Universitat de Teatre a Kíev.
En l'època de Perestroika va col·laborar amb els grups més importants de l'emergent rock soviètic. A la fi dels vuitanta va compartir escenari amb "Zvuki Mu", "Avia", "DDT", "Auktsion", "Mongol Shudan" entre d'altres. Va representar l'escena musical de Kíev en Festivals tan destacats com "Contracultura" (Moscou), "ZP" (Tomsk), "Aurora" (Leningrad). El seu breu pas per la vida teatral de Kíev va ser interromput en l'any 1991 per una gira. Una sèrie de concerts amb el projecte "Ivanova Us" per Europa Occidental el va portar a Barcelona on resideix des de 1992.

Artista polifacètic, ha col·laborat com a músic, compositor i actor en múltiples projectes d'alt reconeixement públic com "El Terrat" (TV3), "Febre diumenge nit" (Antena 3), "El Chaval de la Peca" (Warner Music), " Yuri i la seva Orquestra de Cosmonautes "(Mytra rècords) etc. Va compondre diverses bandes sonores entre les quals destaquen "Llops i ..." (Teatre "na Lipkaj" Kíev 2002), "Don Joan" (Teatre dramàtic de Kíev temporada 2003-2004), "Identitat" documental de Jorge Rodríguez-Gerada etc. És un habitual en el doblatge de cinema en castellà, català i rus.
Productor musical amb més de vint discos a l'esquena entre els quals destaquen "Cantautar 2" (Vicius) i "La rebel·lió dels nens" (Daniel Higiénico).
És autor de dos llibres de poesia "Poemes sense mes" (Edicions Caísmo 2008) i aquest nou llibre-disc "Post" (Edicions Caísmo 2010).
Va ser un dels protagonistes de la pel·lícula de Sergio Caballero "Finisterrae", guanyadora de Festival de Rotterdam 2011.

El llibre-disc "Post" està dedicat als espais "post", a aquells buits que normalment es generen "després de ...". Són petites morts mentre vivim.
Entre milions de "post espais" que es produeixen durant les nostres vides hi ha alguns buits que mai vam aconseguir omplir i que normalment es relacionen amb casos de pèrdua d'éssers estimats o de ruptura de determinades estructures socials o sentimentals. Els estats "post" es podrien comparar amb la falta d'oxigen. Aquest estat genera poetes, yonkis i suïcides - la santíssima trinitat del "Post".

"El yuri" va saber apreciar d'una manera molt personal els espais "post". L'any 1991 va arribar a Barcelona amb dos esdeveniments de post-importància: el desastre de Txernòbil, viscut en primera persona i la caiguda de la URSS ..

En el seu nou llibre-disc "Post", el poeta cosac ens regala una col·lecció de cançons i poemes plens de moviment (dispositius mecànics, rellotges de corda, caixes de música ...) amb una gran càrrega emotiva. La profunditat dels seus textos ens transporta a llocs molt poc explorats per nosaltres mateixos.
Cada un dels 22 temes del disc que acompanya el llibre té entitat pròpia, amb constants canvis d'instrumentació i diferents modulacions vocals però amb una base contínua de vibració permanent que sembla perllongar-se fins a l'infinit.
Llegir i escoltar aquest llibre-disc és com si ens traslladessin a la infància i ens situaran davant d'uns cavallets. Mai sabríem a què cavallet pujar-nos. Tots ens encanten.