Qui hauria dit a Pascal Comelade i a Enric Casasses que, passada la cinquantena, es convertirien
en els portadors de la proposta rockera més sorprenent, consistent i reveladora que es recorda des de fa anys per aquestes latituds. Aquest és el segon document de la seva extraordinària societat, que ja va quedar segellada amb un primer disc de primera magnitud com "La manera més salvatge" (Discmedi, 2006).
L'aliança entre el músic del Rosselló i el poeta barceloní és com introduir una metxa encesa dins un polvorí. Junts assoleixen el màxim exponencial dels seus anhels creatius. El grau de complicitat, compenetració i acoblament que han aconseguit establir entre el trencadís sonor d'un i la il·luminació poètica de l'altre és un superb aliatge de lirisme i fúria. De fer-ho efectiu s'encarrega una banda de músics còmplices que encaixen a la perfecció amb el substrat llibertari del rock dels setanta i que amb les seves aportacions personals concedeixen a la proposta una naturalesa tant original com trasbalsadora: Pep Pascual i Gerard Meloux com a multiinstrumentistes polifacètics, les guitarres entremaliades d'Iván Telefunken, la bateria vitamínica d'Oriol Lluna i el baix emulsionant de Roger Fortea.
Produït pels mateixos Comelade i Casasses amb un altre còmplice habitual com Raph Dumas, el músic i Dj. de Perpinyà la taula de so.
El nou treball està format per 13 noves composicions, entre poemes i músiques, peces que segons el mateix Pascal, no van tenir cabuda en l'anterior disc, gravades unes a Barcelona i altres al Teatre Principal de Sabadell, durant el concert que van oferir el maig del 2010, i un DVD que conté, el citat concert a la ciutat vallesana i un documental i diverses miniatures per a la televisió francesa.