Des de fa ja gairebé quinze anys Pascal Comelade i el poeta català comparteixen una intensa activitat sobre l'escenari. Acompanyats habitualment per l'estrambòtica, el poeta i el músic creen en els seus recitals un espectacle en què el ritme i la paraula es fonen a el temps que el rapsode i el creador de simfonies de joguina es van acostant, fins confondre en una única figura de contorns difusos i perfils canviants. per quines no estiguin familiaritzats amb la seva valuosíssima producció literària, és una de les figures més destacades de la poesia catalana en els últims temps. Un autor radicalment singular aliè a la por a la incomprensió que des de postulats res acomodats s'ha fet amb el respecte de la crítica i amb alguns dels reconocimienos més prestigiosos de les lletres catalanes com, per exemple, els premis Joan Alcover, Ausiàs March i Carles Riba, entre d'altres.