Ja fa uns quants anys que Marc Egea fa música al seu aire, allunyant-se de les convencions però mantenint els peus ben enfonsats en les diverses tradicions musicals que ha anat treballant al llarg de la seva trajectòria. I és d’aquesta manera com ha acabat convertit, per a més d’un aficionat i per a més de dos, en una mena de músic de culte que no para de deparar sorpreses agradables. La més recent és "La ploma de perdiu", un disc digital i casolà on les cançons tradicionals catalanes es combinen amb algunes composicions pròpies. Destaca el so salvatge –presidit en bona part pels brunzits de la viola de roda– i la veu genuïna amb què Marc Egea interpreta el repertori, i també la participació del seu fill Quirze, que hi aporta la tenora i algunes veus