Luca Marenzio (1552/54 – 1599) fou un dels primers grans autors italians després de dècades de preeminència francoflamenca. Va estar al servei de diferents dignataris eclesiàstics i desenvolupà la seva activitat a Roma, tot i que també feu estades en centres musicals tan importants com Ferrara o Florència i va ser mestre de capella de Segismond III, rei de Polònia. En morir Palestrina se’l considerà el músic més important de la ciutat eterna i només Claudio Monteverdi li feu ombra els darrers anys. La seva reputació era tan gran que va rebre l’encàrrec, després de Palestrina i Zoilo, de revisar els llibres de cant i de compondre música d’acord amb les directrius del Concili de Trento. Luca Marenzio també va ser cantant i llaütista, però deu el seu prestigi sobretot als més de quatre-cents madrigals que va publicar entre 1580 i 1599. La seva obra va gaudir d’una gran difusió, imprimint-se fora d’Itàlia en ciutats com Anvers, Nuremberg o Londres.