Espanya i França, amb el seu equilibri ancestral inestable, segueixen sent avui dia, com sempre han estat, rivals i germanes, tan llunyanes com unides, tan mútuament admirades com odiades. Com Apol·lo i Dionís, com la fe i la raó o el refinament i la visceralitat, les dues nacions encarnen a la perfecció els tòpics més oposats de la cultura occidental. El seu veïnatge i el seu dinamisme cultural han anat construint, amb el transcurs dels segles, un ampli altiplà que els seus respectius artistes han sabut elevar des dels dos costats dels Pirineus per mitigar les barreres físiques i mentals entre els dos pobles i superar una visió simplista i limitada de dues realitats tan meravellosament complexes.
Fruits de la més exòtica visió de l'altre o, a vegades, d'una profunda immersió en les arrels culturals veïnes, les imatges musicals que els compositors de tots dos països ens han regalat per a la posteritat són efectivament estampes diverses, retrats de sensacional bellesa que, com fotogrames d'una pel·lícula, es constitueixen com els elements puntuals d'una complexíssima i dilatada interacció artística. Per això resulta natural que el repertori que Margarita Escarpa ha triat sàviament per crear aquest disc tingui nombrosos nexes que el doten d'unitat i coherència. El principal és el que uneix la guitarra (icona de la cultura espanyola) amb la figura de Claude Debussy (compositor francès per excel·lència, precursor d'una nova música que revolucionaria la tradició musical europea).